Famílies

LES NOSTRES FAMÍLIES

Quan un infant, nen o jove té dificultats per seguir de manera satisfactòria l’ensenyament ordinari, i fruit de la decisió de la comissió de matriculació (formada per EAP, Inspecció, direccions d’escoles d’educació especial i representant de la Regidoria d’Educació), es pot orientar vers la nostra escola, en el cas que visqui en una població de la nostra zona d’influència.
Portar el fill/a a una escola d’educació especial, comporta tot un procés d’acceptació i adaptació al tipus de centre: un procés personal on es barregen dubtes i pors, amb desenganys i desconcert.
Tanmateix el procés acostuma a acabar amb la confiança per part de les famílies en que el treball global, funcional, integral, inclusor i proper de l’escola ajuda al seu fill/a a gaudir d’una qualitat de vida adequada com a persona, com a ciutadà i com a treballador/a.
Cal un procés d’acompanyament important, i aquest pot ser molt diferent d’una família a l’altra tan qualitativament com quantitativa.

LA VISIÓ D’ESCOLA

Definim l’escola com la que ofereix a tots els nens i nenes que ho necessitin, i en el moment determinat que calgui del seu procés formatiu, uns espais, una organització, un tracte, uns projectes pedagògics, unes experiències vitals (emocionals, afectives, de participació…) etc. amb la finalitat de donar-los suport per tal que puguin esdevenir ciutadans de ple dret.
Donem màxima importància a la comunitat educativa, on la implicació de la família és cabdal.
Les famílies participen en els processos escolars, comunitats d’aprenentatge… cadascú des del seu rol i les competències pròpies, però complementant-se per un fi comú: fer créixer el fill/alumne.
Defensem un model col·laboratiu entre professionals i famílies en pla horitzontal, aportant cadascú el millor, centrat en l’enriquiment i les oportunitats que es generen més enllà de les necessitats.

ASSOCIACIÓ ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL XALOC

La forma jurídica de l’escola és l’Associació Escola Educació Especial Xaloc, formada per personal docent i pares i mares d’alumnes.
L’escola com a tal, no disposa d’AMPA , ja que els pares i mares estan representats directament a l’Associació i tenen la possibilitat de crear comissions i organitzar les activitats que creguin oportunes.
Les demandes o suggeriments de pares i mares que no estan en la Junta de l’Associació, venen canalitzades a través dels pares i mares membres d’aquesta o de la presidència de l’Associació, que sempre recau en un familiar. Com a famílies poden participar en el govern del Centre mitjançant la Junta de la Titularitat i els seus representats en el Consell Escolar.

RELACIÓ FAMÍLIA ESCOLA

L’escola disposa d’una pàgina web on, apart de dades més general, destaquem:

  • enllaç famílies, format per diferents links que poden interessar les famílies en determinats moments.
  • enllaç a dia a dia de l’escola amb blocs de totes les etapes educatives i dels Serveis Educatius, on els pares i mares poden informar-se de la majoria d’activitats que es realitzen durant el curs escolar i aportar els seus comentaris.
  • enllaç amb la revista i teleXALOC on es recullen les activitats més destacades (les famílies reben la revista també impresa).

REUNIONS

Previ a matriculació:

  • Jornada portes obertes
  • Reunió informativa direcció-família

Durant el curs escolar:

Entrevistes o reunions col·lectives

  • Reunió d’inici de curs on els pares i mares són informats de totes les activitats programades.
  • Es realitzen diverses entrevistes i reunions: grups de pares i mares coordinats per psicologia.
  • Conferències d’especialistes interns o externs de l’escola.
  • Quan els alumnes deixen Educació Secundària per passar a l’Etapa 16- 21, es realitza una reunió conjunta famílies-alumnat, per tal d’explicar els objectius i canvis que suposa aquesta nova etapa.
  • Conferències preparades conjuntament amb altres escoles d’educació especial de la ciutat (Bellapart, Xalest)
  • Atenció individualitzada
  • Entrevistes i reunions amb els familiars de l’alumnat nou per comentar l’adaptació a la nova escola.
  • Demandes tant de famílies, com de professionals i les necessàries establertes en el NOFC (i que poden ser de caire multidisciplinar):
    • psicologia i pares i mares
    • tutors i pares i mares per informar del seguiment
    • especialistes i pares i mares
  • En el camí de la transició sòciolaboral, les famílies participen activament tant en la valoració i decisió de l’itinerari més apropiat a les característiques del seu fill: PTVA o PFI, com en la recerca de pràctiques o possible inserció laboral.

INFORMACIÓ

Informació diària

Es procura comentar els esdeveniments significatius de la jornada escolar a través d’agenda, porta a porta, per correu electrònic, whatsapp, taulell d’anuncis…

Qüestionari de satisfacció de la família envers l’escola

Es passa en el transcurs del segon trimestre, i permet recollir les opinions i propostes de les famílies i treballar els aspectes que cal millorar.

IMPLICACIÓ FAMÍLIES

La seva implicació a la dinàmica de l’escola acostuma a variar en el transcurs de l’escolarització del seu fill, però binomi família-escola, el treball conjunt és imprescindible per optimitzar al màxim el desenvolupament del seu fill.
Com escola volem acompanyar en tota la trajectòria i vivència al llarg de l’escola del seu fill: des d’anys primerencs fins a la inserció sòciolaboral, però qui veritablement estableix un vincle que perdura per tota la vida són els pares; i com a tals tenen molt a dir, i nosaltres com a professionals molt a escoltar.
Important de reconèixer la família en el seu lloc, en el paper que tenen.
Des del servei de l’escola i Psicologia, facilitem l’escolta, l’intercanvi, l’assessorament, l’acompanyament terapèutic … així com a les entrevistes amb la tutora, a les diferents teràpies amb grups de pares, a xerrades, conferències…
Intentem la proximitat i l’enriquiment mutu: tots tenim el nostre lloc, i tots som necessaris.
Volem vincular el coneixement i treball de l’alumne a casa i vise-versa.
És en el reconeixement mutu de les competències educatives de la família i escola, establint límits d’actuació i valorant i respectant el treball de l’altre, com s’estableixen veritables vincles de comunicació i diàleg que afavoreixen el desenvolupament del fill o alumne.
La implicació s’estableix, a part de les entrevistes, reunions, del dia a dia … a partir del projecte descrit en el PEC (Projecte Educatiu de Centre) que definim com a bones pràctiques i que es concreta en la metodologia de Comunitats d’Aprenentatge.
En el transcurs de la vida escolar però, es donen altres situacions o moments importants en els quals la implicació de la família esdevé indispensable.

Metodologia Comunitats d’Aprenentatge

Uns dels objectius prioritaris de les comunitats d’aprenentatge és el d’impulsar l’aprenentatge de l’alumnat des de la participació de tots els agents, i sectors socials de la comunitat educativa.
Per tal de facilitar l’intercanvi i coneixement famílies–escola, utilitzem la
metodologia de les Comunitats d’Aprenentatge.
Les Comunitats d’Aprenentatge representen una nova manera d’entendre l’escola on la participació de les famílies s’integra dins el funcionament normal del dia a dia escolar. La formació i l’educació dels fills i filles és responsabilitat de tots els agents que formen part de la comunitat educativa.
El plantejament d’activitats seguint aquesta metodologia té un alt valor afegit al treball de tota la comunitat educativa de l’escola. Cada etapa dissenya algunes de les seves activitats per tal de facilitar la intervenció dels pares o altres familiars.
De la implicació de la família valorem positivament:

  • El lligam que mica en mica es va establint, i el projecte en comú que es va consolidant, tot facilitant la gestió i resolució de les qüestions que es van plantejant
  • Fort coneixement de les dinàmiques familiars per part de tot el personal degut a la implicació i interrelació.
  • La motivació de l’alumnat
  • La superació de l’angoixa familiar i l’augment de la confiança cap els professionals al poder vivenciar com l’alumne es mostra competent en les tasques a realitzar, tenint en compte les seves capacitats.
  • L’efecte crida que promou cap a la resta de familiars, amics o coneguts a l’entorn del treball que s’està fent des de l’escola.

Altres situacions i moments família escola

Col·laboració i participació a la Festa de la Primavera: Un dissabte al mati celebrem la festa anual de final de curs de l’escola on són convidats ex- alumnes, famílies de nova incorporació, pares i mares, familiars i coneguts de l’alumnat actual. Les famílies s’ organitzen (decorant, servint…), elaboren un esmorzar per compartir…
Col·laboració, participació i assistència en activitats diverses:

  • Resposta a la demanda de l’escola: confecció de vestuari per al teatre, aportació de material…
  • Compra d’articles per al viatge de fi de curs dels alumnes de l’Etapa 16- 21
  • Assistència a diferents actes organitzats pels alumnes dins i fora de l’escola: teatre, exposicions, cantates, càterings formatius…
  • Participació als diferents actes que s’organitzen (de la qual l’escola n’és una part activa) en ocasió del dia de les capacitats.
  • Participació a la rua i a la festa de Carnestoltes.
  • Organització i venda de números de loteria i panera.
  • Implicació de les famílies en l’adequació o millores d’aules de l’ escola: recerca de finançament, brigades de neteja, condicionament del local, donació de material, mobiliari (cuina industrial, ordinadors, taules, armaris…), aportació de la seva feina (pintura, neteja professional…)

CONCLUSIONS:

  • La mateixa tipologia de l’escola comporta que el binomi família-escola sigui imprescindible.
  • Facilitat en gestionar ràpidament els conflictes: dubtes, malentesos … a través la presència del/la mestre/a, psicòloga, direcció o de la comissió per la convivència…
  • Implicació dels pares: és important tenir un projecte en comú.
  • Fort coneixement de les dinàmiques familiars per part de tot el personal, degut a la implicació i interrelació establerta.
  • La participació de vegades, ve molt condicionada als interessos que es poden presentar en un moment donat.

EL BAMBÚ JAPONÉS: Hi ha alguna cosa curiosa que passa amb el bambú japonès i que el converteix en no apte per a impacients. Plantes la llavor, l’abones i t’ocupes de regar-la constantment. Durant els primers mesos no passa res apreciable. En realitat no passa res amb la llavor durant els primers 7 anys, de tal manera que el cultivador inexpert estaria convençut d’haver comprat llavors estèrils. Malgrat tot, durant el setè any, en un període de 6 setmanes, la planta de bambú creix… més de 30 metres! Triga només sis setmanes en créixer? No! La veritat és que necessita 7 anys per créixer i 6 setmanes per desenvolupar-se. Durant els primers 7 anys d’aparent inactivitat, aquest bambú genera un complex sistema d’arrels que li permetran sostenir el creixement que vindrà després.

ENLLAÇOS INTERESSANTS

DOCUMENTS FAMILIES